FOSC
No sé on sóc, tot és fosc i humit, tinc fred i tot em tremola, estic una mica espantada. Estic atrapada, i només entra una escletxa de llum; molt lluny de l’exterior no dec ser. No tinc forces per buscar solucions i sortir d’aquí, tampoc sé que hi faig, ni com n’hi he arribat a parar, no recordo res, estic massa cansada. Noto que vaig mig nua, amb un vestit lleuger que no és meu i no vaig calçada. Estic bruta de terra, plena de cicatrius i desorientada. Dec portar unes dues hores; sí, encara sóc aquí. He intentat sortir d’aquí com he pogut i no hi ha manera, he provat de forçar la paret d’on surt l’escletxa de llum, he acabat amb ferides a les mans i les ungles sagnant però no ha estat prou i no he aconseguit res. Però poc a poc, començo a recordar coses... ahir em vaig arreglar perquè sortia de festa per celebrar el seu aniversari... espera, de qui? no ho recordo... vam anar a sopar i llavors a la discoteca... em van acompanyar casi a la porta de casa, però é