Trepitjant Fort

No sé on sóc, tot és fosc i humit, tinc fred i tot em tremola, estic una mica espantada. Estic atrapada, i només entra una escletxa de llum; molt lluny de l’exterior no dec ser. No tinc forces per buscar solucions i sortir d’aquí, tampoc sé que hi faig, ni com n’hi he arribat a parar, no recordo res, estic massa cansada. Noto que vaig mig nua, amb un vestit lleuger que no és meu i no vaig calçada. Estic bruta de terra, plena de cicatrius i desorientada. Dec portar unes dues hores; sí, encara sóc aquí. He intentat sortir d’aquí com he pogut i no hi ha manera, he provat de forçar la paret d’on surt l’escletxa de llum, he acabat amb ferides a les mans i les ungles sagnant però no ha estat prou i no he aconseguit res. Però poc a poc, començo a recordar coses... ahir em vaig arreglar perquè sortia de festa per celebrar el seu aniversari... espera, de qui? no ho recordo... vam anar a sopar i llavors a la discoteca... em van acompanyar casi a la porta de casa, però é

A la Catalunya del Nord, entre altres petites viles ens trobem amb Cotlliure. Un antic poble de pescadors i vinyataires; conegut per les seves anxoves, i la inspiració de molts pintors coneguts com Picasso i Dalí. Cal destacar, també, que en aquesta vila francesa hi és enterrat Antonio Machado, qui va ser poeta i escriptor, principalment del Modernisme, però que més tard va formar part de la “Generación del 98”, es va haver d’exiliar desprès de la derrota del bàndol republicà. En el cementiri també hi trobem al novel·lista Patrick O’Brian. LA CAPELLA DE SANT VICENÇ És del segle XVIII, i la trobem situada arran de mar. CASTELL REIAL DE COTLLIURE És un castell construït a l’Edat  Mitjana, però durant el temps es va anar modificant segons les necessitats defensives militars. EL FAR DE COTLLIURE És una antiga torre de les muralles de defensa de la vila que amb la construcció de la nova església parroquial de Santa Maria dels Ànge

Estic entre reixes i no em deixen marxar. Em necessiten per fer-los companyia però jo sé prou bé, que me’n sortiria si em deixessin volar i ser lliure. L’aire acaronant-me entre les plomes em faria valent i feliç. M’imagines volant sobre la teva teulada veient i descobrint per mi mateix el món? Un món diferent al que m’han fet viure i veure fins ara? Un món que potser no és perfecte però en tinc prou en veure’l a la meva manera? El meu desig és aixecar el vol i volar i volar i volar tant amunt que sigui incapaç de veure les cases; vull veure ciutats i pobles, mars i oceans, muntanyes i rius que em desprenguin amor però no com el que ells desprenen cap a mi.                                                 A.

I si un dia trobes que no hi ets, que has marxat sense avisar, pregunta’t perquè mentre penses en nosaltres i en tots els moments viscuts, llavors recorda aquella caixa de color vermell de sota l’escala, on hi ha guardats els moments més idíl·lics de cada viatge fora de casa. Atura’t i pensa, en si t’has equivocat i vols continuar la història que fa temps va començar o si vols perdre el temps amb algú que no et sap apreciar.                                              A.

Ha tingut temps a conèixer-ho tot de mi. Les meves pors i les meves cicatrius, coneix les meves inseguretats i tot allò que temo a fer. Coneix perfectament aquelles coses que em fan feliç i que mai deixaria escapar, la meva valentia i les meves ganes de saber-ho tot del món. M’ha donat l’oportunitat de trobar els seus millors amagatalls on ningú sap que hi són i on m’ha guardat secrets inconfessables. El meu indret.                                                         A.                                   

Benvingut al meu petit espai on compartiré tots els meus pensaments i les meves emocions que em presenti la vida afegint també petits racons del món. Abans m’heu de conèixer, sóc l’Aina i espero que disfruteu com jo del meu paradís, si us ve de gust, és clar!                                                       A.