LLIURE

Estic entre reixes i no em deixen marxar. Em necessiten per fer-los companyia però jo sé prou bé, que me’n sortiria si em deixessin volar i ser lliure. L’aire acaronant-me entre les plomes em faria valent i feliç.

M’imagines volant sobre la teva teulada veient i descobrint per mi mateix el món?

Un món diferent al que m’han fet viure i veure fins ara?

Un món que potser no és perfecte però en tinc prou en veure’l a la meva manera?

El meu desig és aixecar el vol i volar i volar i volar tant amunt que sigui incapaç de veure les cases; vull veure ciutats i pobles, mars i oceans, muntanyes i rius que em desprenguin amor però no com el que ells desprenen cap a mi.

                                                A.